DEBERES!!

1- Buscar info de la Biblioteca de Alejandría

2- ¿Todas las cosas tiene principio y fin?

2. Òrgans de govern i magistrats

 ATENES

 

- Ekklesía (assamblea)

En una democràcia participativa l'òrgan polític per excel·lència on s'expressava la sobirania popular era l'assemblea. Malgrat que hi podien assistir tots els ciutadans el pes de la ciutadania urbana en el govern era superior perquè els ciutadans que vivien a les afores tenien dificultats econòmiques i de transport. . Al llarg de l'any se celebraven un mínim quaranta sessions, de les quals solament dues tenien data fixa. Els afers regularment tractats a l'ekklesía eren l'abastiment de la ciutat, sobretot pel que fa als cereals, la política exterior i militar i també controlava les finances de l'Estat. En matèria judicial l'assemblea intervenia especialment en els processos que afectaven la seguretat de l'Estat. Els poders de l'assemblea eren il·limitats, però no podien incomplir les antigues lleis. El lloc habitual de les reunions de l'ekklesía era l'àgora. La sessió començava a l'alba i sovint durava fins a la posta de sol. L'ordre del dia era establert prèviament. Es llegia el proboúleuma, el projecte preparat per la bulé, i es votava si s'acceptava o no sense deliberació. Si es decidia discutir-lo, els heralds obrien el debat amb la pregunta: "Qui demana la paraula?” i tot seguit qualsevol ciutadà podia dir-hi la seva. Les votacions se solien fer a mà alçada. L'excepció eren alguns assumptes greus com l'ostracisme, en el qual els assembleistes, reunits a l'àgora, escrivien sobre fragments de ceràmica el nom del polític que escollien enviar a un exili de deu anys per tendència a la tirania.

- Bulé (El consell dels prítanis )

La representació permanent de l'assemblea era la bulé, formada per cinc-cents membres, , elegits per. Qualsevol ciutadà més gran de trenta anys s'hi podia presentar, però només podia ser nomenat dues vegades a la seva vida. Això feia que l'atenès mitjà tingués moltes possibilitats d'entrar-hi almenys un cop a la vida.. Era, una institució de caràcter moderador dins la democràcia atenesa, que feia de contrapès a l’assemblea. Se solia reunir al buleuteri, situat a l'àgora, però, igual que l'assemblea es podia constituir en qualsevol altre lloc. Les sessions del consell eren presidides pels prítanis. Convocaven el consell i l'assemblea. La bulé redactava els probouleúmata  per presentar a l'assemblea i executava la majoria de les decisions de l'assemblea. Era qui administrava la polis, directament o a través de comissions designades per tractar temes específics, tot exercint control sobre  els magistrats, l'organització militar i les finances. Al segle IV a.C. va perdre part de les seves competències a favor de l'assemblea.

- Heliea ( tribunal )

El tribunal principal era l'Heliea, el tribunal popular, constituït per sis mil dikastaí  o jutges triats per sorteig anualment entre els atenesos més grans de trenta anys. Per a cada sessió se sortejaven els jutges necessaris i es distribuïen igualment per sorteig entre els diversos tribunals en nombre de 501 o en alguns judicis més. Al moment de lliurar el seu veredicte els jutges eren recompensats amb un jornal. 

Com que, en cas de condemna, el demandant rebia una part de la multa o dels béns confiscats, alguns, els anomenats sicofantes, van fer de les denúncies o amenaces de delació un mitjà d'enriquiment personal.

- Archaí (les magistratures)

La ciutadania delegava part de la seva sobirania a les magistratures, que eren majoritàriament obertes a tothom i anuals. Els magistrats eren escollits per sorteig tret de les archaí militars i financeres, que, com que requerien coneixements especialitzats, eren elegides per l'assemblea. Tots els magistrats, des dels més alts fins als menors, en acabar el seu any de mandat havien de rendir comptes de la seva administració a la comissió de comptables de la bulé i, després encara qualsevol ciutadà podia presentar una denúncia per mala gestió, que, si es demostrava, podia acabar amb una sanció.

•  Arconts (archóntes)

De les magistratures sortejades la més important és l'arcontat. Els arconts (archóntes) eren nou més un secretari (grammateús), escollits en un inici entre els ciutadans. Les seves funcions eren sobretot religioses i judicials. Dels nou els més prestigiosos eren l'arcont rei (basileús), que presidia tota la vida religiosa, el polemarc, president del Pal·ladi o tribunal dels estrangers, i l'arcont epònim, que donava nom a l'any. Els altres sis eren els tesmotetes, encarregats d'examinar les lleis i evitar les contradiccions.

•  Els estrategs (strategoí)

Eren deu estrategs. Especialment des de Pèricles l'estratègia esdevé la magistratura suprem. En canvi, al segle IV a.C. els estrategs retornen a les seves funcions exclusivament militars. 

ESPARTA

 

1- Diarquia

A Esparta havien sempre dos reis que governaven a la vegada. Els reis, ocupaven un lloc especial en els banquets, els servien doble ració i els eren obsequiades les pells dels sacrificis. En temps de pau, anaven vestits com els seus súbdits, i no eren més poderosos que els sacerdots que oferien sacrificis.

- Efors( Magistrats )

Els èfors eren els veritables amos del govern, però no governaven més que un any. Dirigien la policia, feien de jutges, resolien si hi havia de fer-se la guerra o no, i també vigilaven als reis i als senadors als quals podien substituir.

- Gerousia ( consell d’ancians)

La gerousia o Consell d'ancians, formada per 28 gerontes. Els gerontes significa ancians. Els que formaven el consell tenien més de 60 anys i el seu càrrec era perpetu.

Preparaven assamblees públiques.

 - Apella ( assamblea popular )

La Apella o Assemblea popular, integrada per tots els ciutadans homes, majors de 30 anys, que a partir del segle VI no votava sinó que es limitava a ledecisions dels reis.